LA MUNTANYA EN LES MANS DE L'HOME
|
La vida de muntanya no sempre ha estat gaudir d'un dia assoleiat en companyia, fer esport pels camins que un dia varen ser eix de comunicació entre pobles o possessions, matinar per fer una fotografia quan es lleva el sol o contemplar el moment en que s'enfonsa dins la mar...
El que a hores d'ara ens dóna la muntanya té el seu origen en temps passats, temps en que la gent havia de pujar a la serra a guanyar-se al pa, a aconseguir aquell preuat carbó per tal d'encalentir les llars i poder cuinar, a passar fred perquè era la única manera d'aconseguir emmagatzemar gel que més tard duríen cap als pobles per finalitats medicinals o també per assaborir bons gelats. Està clar que el respecte i la cura de l'entorn sempre varen anar lligats a les necessitats de la gent, cosa que ara mateix posam en entredit. Fruit d'aquest respecte a dia d'avui podem gaudir d'un patrimoni etnològic de gran valor que cal conservar, recuperar (en alguns casos) conèixer i entendre per saber quines són les nostres arrels com a poble. En aquesta secció hi podreu reconèixer molts dels elements que, en sortir a voltar per la muntanya, podem contemplar i admirar amb la pedra com a principal protagonista. |
Cada element compta amb una fotografia, el nom pel qual es coneix, la definició de l'enciclopèdia catalana i els enllaços que pensam que poden ser del vostre interès.
El fet que les definicions estiguin agafades de la gran enciclopèdia catalana fa que sovint no s'ajustin, exactament a l'element que ens ocupa i fins i tot que s'hagi hagut de cercar un altre sinònim (en aquests casos veureu que la paraula està en majúscules).
El fet que les definicions estiguin agafades de la gran enciclopèdia catalana fa que sovint no s'ajustin, exactament a l'element que ens ocupa i fins i tot que s'hagi hagut de cercar un altre sinònim (en aquests casos veureu que la paraula està en majúscules).
ERA de batreEspai de terra, aplanat i ferm, damunt el qual hom posa els cereals o llegums per a batre’ls i separar el gra de la palla.
wikipèdia: era de batre. claperPila de llenya, de pedres, etc., especialment de pedres tretes d’un terreny per conrear-lo.
wikipèdia: claper. pontObra sobre la qual una via de comunicació pot salvar una depressió o un obstacle (riu, barranc, etc.) o creuar una altra via de comunicació situada a nivell inferior.
wikipèdia: pont. Pedres passadores: Per tal de salvar un torrent i sense la necessitat de fer un pont, sovint s'instalaven al mateix llit del torrent unes pedres per tal de poder creuar d'una banda a l'altra sense banyar-se els peus en època de plogudes o quan el torrent duia aigua. marge / MarjadaMARGE: Graó de terra, sovint amb pedres, que serveix per a separar dues feixes de diferent nivell o per a evitar esllavissades.
MARJADA: bancal limitat per marges wikipèdia: paret seca, marjada. |
ROTLLO DE SITJACARBONERA: Pila de fusta tapada amb llenya verda, herba i terra, que hom encén des de l’interior perquè esdevingui carbó vegetal per carbonització de la llenya. És anomenada també pila de carbó o sitja.
wikipèdia: carbonera. barracaCasa petita i rústica com les que habiten els qui exerceixen oficis en llocs solitaris i allunyats (carboners, roders, serradors, etc).
wikipèdia: veure carbonera. camÍCamí de carro: Camí que permet el pas dels carros. No tan ample com la carretera (el sòl de la qual és més afermat), acostuma a permetre només el pas d’un carro. Els que són establerts damunt la terra endurida solen tenir profundes carrilades o roderes, i per això reben també el nom de camí de roderes, de trilla o de rodes . En general han quedat reduïts al servei veïnal
Camí de ferradura: Camí relativament estret, pel qual poden transitar bèsties però no carros. fitaSenyal consistent en un munt de pedres amb què de tant en tant s’indica la direcció d’un camí.
wikipèdia: fita. |
casa de neuNEVERA: Lloc (generalment un pou o una cavitat de la muntanya) on hom guardava o conservava neu..
wikipèdia: pou de glaç. forn de calçUn forn de calç és un forn per obtenir calç viva (òxid de calç) utilitzant pedra calcària (carbonat càlcic).
wikipèdia: forn de calç. font de minaFONT: Indret on l’aigua subterrània brolla o surt a la superfície de la terra.
wikipèdia: mina d'aigua. Fonts de Tramuntana. TALAIATorre des d’on es pot observar mirant de lluny per donar avís del que hom hi descobreix
wikipèdia: torre de sentinella. |